Gràcia, temps de bombes, temps de refugis
La guerra civil ha estat un capítol negre en la història contemporània del nostre país. Però durant molts anys la informació que es va transmetre va ser manipulada pels vencedors. L’altra història va ser callada, bé per la por de la repressió, bé per l’intent d’oblidar d’una gent que ho va passar molt malament.
Els refugis i els bombardeigs són una part d’aquesta història silenciada, però són uns fets que no tenien parangó: l’atac, el bombardeig sobre població civil indefensa. Una cosa per a la qual la gent no estava preparada i que, per més anys que han passat, continua sense estar-ne.
Després d’Espanya, els bombardeigs van afectar, durant la segona Guerra Mundial, primer les poblacions d’Anglaterra i després poblacions d’Alemanya, per acabar finalment destruint dues ciutats senceres al Japó amb dues bombes atòmiques.
Els atacs sense justificació sobre població civil han continuar, fins arribar recentment a l’antiga Iugoslàvia i a l’Iraq. Han passat gairebé setanta anys des dels bombardeigs d’Espanya i es continua encara massacrant la població civil d’una manera preventiva. Aquesta és una de les raons que van incentivar la investigació que teniu a les mans en forma de llibre: mirar d’ajudar a saber i entendre quins són els efectes i conseqüències dels atacs aeris.
“Gràcia, temps de bombes, temps de refugis” recull el testimoni d’un gran nombre de veïns i veïnes de la vila que van viure en primera persona i en la seva pròpia pell aquells esdeveniments i que van treballar en els nombrosos refugis que es van construir en el subsòl gracienc després del primer bombardeig i, pràcticament, fins a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. El llibre inclou també altres documents, entre els quals destaquen plànols i fotografies dels refugis i de la posició antiaèria del turó de la Rovira i, sobretot, l’informe secret de l’exèrcit feixista italià sobre l’atac a Barcelona la nit del 13 de febrer de 1937: sis pàgines que expliquen l’objectiu del primer bombardeig sobre la població civil de Barcelona i com es va fer tota l’operació.
ÍNDEX
Pròleg.
Introducció.
Els bombardeigs, una manera sistemàtica de generar el caos i el desànim entre la població civil.
El bombardeig naval del 13 de febrer de 1937 no va ser el primer.
El bateig de foc d’una ciutat.
L’Elizalde i el “Canàries”, entre la realitat i la llegenda.
El 19 de gener de 1938, un dimecres sagnant.
16, 17 i 18 de març de 1938, tres dies sota el foc.
La Defensa Activa.
Les defenses antiaèries del Turó de la Rovira.
La Defensa Passiva.
L’actuació dels bombers i la seva descentralització a Gràcia.
Els refugis: un espai de supervivència.
Els refugis de Gràcia.
Refugis subvencionats.
Refugi 267, de la plaça de la Revolució.
Refugi 232, de la plaça del Diamant.
Refugi 14, del carrer Viada, Topazi, Verdi i Bellver.
Refugi 223, del carrer Torrijos amb Terol i Vallfogona.
Refugi 266, de la plaça Joanic.
Refugi 349, de la plaça de la Virreina.
Refugi 230, dels carrers Tordera entre Siracusa i Tagament (plaça del Raspall).
Refugi 319, de la plaça del Sol.
Refugi de la plaça del Nord.
Refugi 766, de la riera de Sant Miquel, Sèneca, Rizal, Minerva.
Refugi 210, dels carrers Comandante López Tienda (Sardenya), Romans, Sant Lluís (Taxdirt) i passatge Nogués.
Refugi 342, dels carrers Zola (Pare Laínez), Ventalló, passatge Nogués, Sardenya.
Refugi 245, dels carrers Romans, Hipòlit Lázaro i Zola.
Refugi 322, dels carrers Còrsega – passatge Grassot.
Refugi 921, dels carrers Nàpols, Rosselló i Roger de Flor.
Refugi 195, dels carrers Nàpols, passatge Llavallol, Indústria i Pare Claret.
Refugi 183, dels carrers Sardenya, Travessera de Gràcia i Pare Claret.
Refugi 333, del carrer Tordera, Quevedo, Banyoles i Bailèn.
Refugi 864, Sardenya, entre Rosselló i Provença.
Refugi 521, Grassot, Indústria i Mutualitat.
Refugi 17, Grassot, entre Mutualitat i Travessera.
Refugi 295, Rosselló, Roger de Flor (Ramon Ferré).
Refugi 247, travessera de Gràcia i Roger de Flor.
Relació de refugis subvencionats de Gràcia.
Refugis no subvencionats.
Refugi 66, del carrer Guilleries, Vallfogona amb Perla.
Refugi 174, Alegre de Dalt, entre Legalitat i Encarnació.
Refugi 189, Escorial, 87 (Fàbrica Batllò).
Refugi 190, del passatge Farigola, 21-23.
Refugi 244, dels carrers Jaén amb Leopoldo Alas.
Refugi 365, del carrer Congost, 23.
Refugi 959, Vilafranca, 14-16.
Relació de refugis no subvencionats de Gràcia.
Refugis atípics.
El metro com a refugi.
Refugi de la Fàbrica Elizalde.
Refugi de la Pedrera.
Hi va haver gent, però, que es va quedar a casa.
Els refugis després de 1939.
Fons documentals.
Col·laboradors.
Persones i entitats que van donar suport al llibre davant del
Programa per al Memorial Democràtic.
Bibliografía.
Crèdits de les fotografies.
La Librería de Cazarabet
c/ Plana Sancho, 17
44564 – Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978 849970 - 686 110069
