El blog de Raúl Tristán

La revolució cívica aplega els articles d’opinió publicats per Domènec Guansé, sota la rúbrica “Acotacions”, al diari La Publicitat, entre ell 1937 i el 1939. Condicionada per l’agitació política, social i moral del moment, la columna guanseriana mirava de copsar els escenaris canviants de la Barcelona revolucionària i les mutacions derivades de l’avanç implacable del front de guerra. Amb uns dots d’observació extraordinaris, les seves peces periodístiques aconsegueixen de captar les palpitacions d’un temps convuls i d’extreure’n una lliçó d’educació cívica.

Domènec Guansé (Tarragona, 1894 – Barcelona, 1978) fou crític, novel·lista i dramaturg, i s’inicià en el periodisme professional de la mà d’Antoni Rovira i Virgili, que, el 1924, li encarregà la crítica teatral a La Publicitat i, el 1927, li oferí una columna diària d’opinió a La Nau. Durant els anys vint i trenta, afermà la seva dedicació al periodisme cultural i s’especialitzà en la crítica literària en publicacions de prestigi, com ara Revista de Catalunya, D’Ací i d’Allà o Mirador. Paral·lelament, a més de diverses traduccions, publicà les seves primeres novel·les (Les cadenes d’Eva, 1932; Una nit, 1935) i textos teatrals (El fill de la Ninon, 1934; Volia ser feliç, 1936; Una noia és per a un rei, 1937). Obligat a emprendre el camí de la diàspora el 1939, s’establí a Santiago de Xile, on fou l’ànima de la revista Germanor. A l’exili, donà a conèixer les novel·les La pluja d’or (1950) i Laberint (1952), i una peça modèlica de l’assagisme lletraferit: Retrats literaris (1947), reeditada amb el títol Abans d’ara (1966). De retorn a Barcelona el 1963, va escriure les biografies de Margarida Xirgu (1963), Pompeu Fabra (1964) i Anselm Clavé (1966).